Temença d'estiu



El mar m’explora les profunditats del temor.
La por a perdre’t enfonsada. Trepitjar el clap
sorrenc d’aigua tova i veure-la amb la claror.

Sembla absurd, però es que tu mai
et descordaves les sabates al veure’m,
la brusa, la tela íntima que t’abraça;
no se t’humitejaven els llavis, ni la pell
et brillava recordant altres moments.

Tinc por que t’ensorris quan trepitgis la platja,
que els granets que t’afoguin siguin antics,
d’un altre estiu que no vas passar amb mi.

2 comentarios: