Papallona morta.


Papallona nova, dia
de primavera atemporal.
Les hores que et falten
són les altres, no les teves.

En la memòria reclosa
del teu cos només
hi caben records de l'instant.

Cada petjada deixada
en la sorra d'alè moll
servirà d'entrebanc;
funeral infantil, blanc.

Les ales desfetes al sol:
els colors esbatanats
s'allarguen per un rostre
emplenat de llàgrimes,
ara, vestides de colors.

La papallona seca.
Despullada en la nit,
o en un dia fosc:
ja temps remot.

La terra apagada
desfà les petjades
sense l'agressió
d'un nou brot.

La terra infèrtil
s'abraça compungida
a la mar encesa,
sense poder dormir.

No hay comentarios:

Publicar un comentario