Mira avui que freda està la pell, quan no abriga una rosa.




Cel estrellat, terra posseïda 
Per l’alè dels núvols cansats
Esbufegant peixos en el mar.

                     - ¡Vine a l’aigua!

Serveixes de línia que crema
Les naus que busquen l’espai
I que mai tornen enrere. 

                     - ¡Vine a l’aigua, apa!

El fil que et lliga l’esquena
Envoltant el teu pit apradat
Evita que m’esvaeixi
                                      En la boira de sorra molla
                                      Que el teu cos escampa

No sé on és el cel,
ni la terra, ni l’aigua.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada